top of page

5 i 6 1714 Recorregut per la poesia i les cançons del 1714.

A casa nostra, el segle del Barroc, s.XVII, va amarar bona part de la primera meitat del s.XVIII, fins ben passada la Guerra de Successió. Després de la guerra dels Segadors (1640-1652) amb l’inici del desmembrament de les terres de parla catalana en diversos estats, plana el pessimisme a tots els nivells, significant una major incidència de la crisi i la decadència en la cultura i les lletres catalanes.

No fou fins a mig segle després del setge que començà a haver-hi poesia que relatés els fets esdevinguts.

El recital recull el treball dels poetes de l’època com Agustí Eura, Josep Romaguera, Joan de Boixadors, Guillem Roca i Seguí, o Joan Bonaventura de Gualbes, combinat amb anònims populars com “El Cant dels Ocells”, que té els seus orígens en una de les cançons dedicades al Rei Carles III.

 

1714: Poemes i cançons conclou amb la mostra de l’obra d’autors que han parlat dels fets succeïts des de mitjans del segle XVIII fins a l’actualitat. Entre ells, Frederic Soler Pitarra, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, o Salvador Espriu.

Alternant els poemes i les cançons, s’intercalen breus cites que ajuden a situar el context i els fets històrics.

Dies 11 i 12 Ñaque o de piojos y actores

Produïda per El Replà Produccions, SL.

"Ñaque es dos hombres que no llevan sino una barba de zamarro, tocan el tamborino y cobran a ochavo.

 

Estos hacen un poco de un auto, un entremés y dicen unas octavas y dos o tres loas.

Viven contentos, duermen vestidos, caminan desnudos, comen hambrientos, espúlganse en verano entre los trigos y, en el invierno, no sienten con el frío los piojos..."
Partiendo de la base de que el teatro es "un encuentro", Ñaque o de piojos y actores nos sitúa a dos "cómicos de la legua" frente a espectadores del siglo XXI.

Ríos y Solano, "aquí" y "ahora" han de actuar ante el público, han de representar su tosco espectáculo, a medio camino entre el relato y la interpretación, pero el cansancio, el aburrimiento, las dudas y los temores retrasan, interrumpen una y otra vez su actuación.
Ñaque o de piojos y actores es una reflexión contemporánea sobre las fronteras del teatro y, más concretamente, sobre la condición del espectador.

 

Ñaque es un espectáculo desnudo.

Ñaque es un espectáculo reflexivo.

Ñaque es un espectáculo que demuestra que la esencia del teatro reside en el encuentro del actor y el espectador.

Dies 9, 10 i 13 Matem els homes"

de Manuel Dueso

Amb la companyia Fora de text.

Sota la direcció de Norbert Martínez, l'obra presenta quatre noies que han patit agressions del pare o del marit i s'han revenjat.

La seva exposició es distancia de la cruesa perquè parlen en passat. I perquè han reaccionat assassinant els seus executors.

Les quatre noies es desviuen per explicar el seu cas particular, conscients que el públic les jutja.

Elles accepten el joc anunciant el seu crim i qüestionant la moralitat dels mateixos espectadors. La truculència amb què es narren els crims traslladen l'acció dramàtica a la tragicomèdia. «Hi ha la sensació estranya de no saber si riure o plorar, és una situació grotesca que ens pot fer riure i, acte seguit, ens sap greu», diu el director.

16, 17 i 18 Sara i Eleonora

Dirigida per Adrià Mas

"Sara i Eleonora" ens mostra els conflictes i les contradiccions existents entre el que pensen i el que fan dues actrius joves que aspiren a triomfar en el món de l'escena i en el de l'amor.

La Sara i l'Eleonora acaben de finalitzar els seus estudis d'interpretació. A part d'haver estat companyes de classe, són molt amigues i acaben de mudar-se juntes a un pis. La Sara és una noia més aviat aventurera, sense complexos i amb un estil de vida bohemi. L'Eleonora, en canvi, és més conservadora en els seus ideals. Els dos personatges estan inspirats en dues de les grans actrius reconegudes a nivell mundial dels segles XIX-XX: Sarah Bernhardt (francesa) i Eleonora Duse (italiana).

El fil conductor de l'obra és un càsting per interpretar el personatge de Sarah Bernhardt en una companyia de teatre professional. És pràcticament segur que el paper serà per la Eleonora, ja que el seu xicot, el Joan, que va ser professor de les dues noies, és molt amic del director de l'obra: el Miguel.

"Sara i Eleonora" ens presenta una trama on té lloc l'amistat, el joc, l'engany, la traïció i la comèdia, sempre d'una forma original i amb sorpreses inesperades.

19 i 20 La Edad de la Ciruela,

una obra d'Arístides Vargas

amb Elisabet Asens i Mari Paz Correa

Sinopsis: La edad de la ciruela es juego teatral sobre la edad y el tiempo, una metáfora sobre la memoria, la misma que encontramos en lo olores de la vieja casa, en los baúles olvidados o en la ropa de nuestra infancia. Celina y Eleonora deciden escribirse el día en que su madre está a punto de morir y con cada carta se precipitan los recuerdos, los mismos que como árboles crecen a nuestro lado y nos cubren con su sombra.

 

 

23 i 24 Estic Viva

Idea original: Anna Òrrit i Marina Òrrit i música de Jordi Badia

Adaptació textos: Gemma Lleixà

Direcció escènica: Clara del Ruste

Intèrprets: Clara del Ruste Anna Òrrit, flautes i Enric Pinazo, clarinets

 

Us heu fixat mai que els protagonistes de les llegendes i històries populars són homes? Els herois, els salvadors de les dames i dels pobles, sempre són joves forts i ben plantats, galants cavallers que enamoren noietes indefenses. D'altra banda, us heu fixat que, quan s'expliquen llegendes que tenen, per fi!, una protagonista femenina, ella sol ser qui incita a fer el mal, qui representa la màgia negra, qui encarna la temptació? És evident que les històries han estat explicades tradicionalment des del punt de vista masculí...

Estic viva és un espectacle àudiovisual que recull cinc relats tenebrosos, cinc històries d'esperits turmentats d'arreu del món que tenen un denominador comú: es tracta de dones traïdes i ferides pels homes. Són les històries d'uns esperits que, aquí, volem fer més lliures. Voleu conèixer històries inquietants per explicar les nits de lluna plena? Doncs aquest és el vostre espectacle.

25 i 26 Posseïts3, un Projecte de Judit Saula 

www.juditsaula.com

Idea i creació: Judit Saula 
Intèrprets: Joan Ribas i Judit Saula
Direcció tècnica: Cristian Nadal

Quan vaig amb cotxe i escolto música he de posar el volum digital en nombre imparell, sinó estic convençuda que alguna cosa dolenta pot passar: un pneumàtic punxat, un atac de cor, s’enfonsarà la carretera, hi haurà una plaga d’escarabats, un accident ...

És absurd però és així. I no estic sola!

Però jo ho tinc tot controlat.

Sóc actriu i vinc a fer el meu monòleg.

bottom of page