La primavera de 1808, Manresa no vivia un dels seus millors moments, la gana i la pobresa impregnava la ciutat i els seus habitants es refugiaven, igual que tota la resta del país, a les esglésies, velles històries de màrtirs sants i verges, els servien per suportar una de les èpoques més grises. A punt del centenari de la derrota per la Guerra de successió i sota el decret de nova planta, el sentiment de catalanitat es refugiava tímidament en un lleuger esperit de supervivència, alimentada, en el conservadorisme i en això l'església hi tenia molt a dir-hi, en canvi, les tropes franceses, a ulls dels Manresans del moment, eren el baluard d'una revolució atea i, juntament amb la pobresa, varen ser les llavors per a la revolta.

​

Els inicis de la Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals, Espanya i França, es repartien Portugal.

Aquest fet, va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península, però en realitat, aquest moviment militar no era més que un pretext: l’Imperi Napoleònic, el que realment volia, era la incorporació de la monarquia espanyola, per tal de controlar el país i les colònies americanes.

​

Tabals de Foc inicia el 2 de juny del 1808; les tropes Napoleòniques a poc a poc han anat assumint l'autoritat del país, amb el consentiment per inacció del rei d'Espanya i a desgrat dels habitants que veuen com han de pagar les despeses de manutenció de les tropes invasores.

Els Manresans decideixen lluitar en contra d'aquesta situació i cremar tot el paper oficial francès, en una revolta sense precedents, sobre l'autoritat estrangera.

​

Aquest anhel de llibertat de la ciutat, imposarà un preu molt alt a les vides de totes les persones que hi participen de manera directa, i Manresa quedarà ferida per sempre més.
Les experiències humanes de persones anònimes que viuen un moment de magnituds històriques en l'àmbit internacional, queden reflectides sobre la tela del quadre que Francesc Cuixart que es troba exposat a la sala de les columnes de l'edifici noble de l'Ajuntament de Manresa.

​

Aquest quadre, és la inspiració bàsica de Tabals de Foc, on es destil·la la transcendència de Manresans il·lustres com en Maurici Carrió i el Canonge Muntanya. I es viu a peu de plaça els dolors d'una ciutat ferida.

​

Quan caminis per les places i els carrers de ma ciutat

                      no et miris les façanes sinó el cor que hi ha enterrat.

 

Les pageses de la plaça major viuen intensament i de manera activa aquesta revolta i el seu ànim i valentia serà la inspiració d'uns fets plens de Tabals de lluita i d'unes ànimes ferides pel Foc. 

​

Manresa una de les ciutats més cremades i mal tractades per la història, viu amb joia cada any per la festa major, la disbauxa  del correfoc amb més personalitat i pólvora del país.

Mai quedarem callats, sempre cridarem al boc,

                            Cridarà la nostra ciutat en la que sempre hi correrà el foc.